Foment de la Rumba Catalana
Actualitat> Forcat
Notícies de FORCAT

24/12/2010 Sobtada i sentida mort del percussionista “El Tarragona”

Sobtada i sentida mort del percussionista “El Tarragona”
La rumba catalana està de dol. Ricardo Batista Ximénez pare, conegut com El Tarragona, traspassà la matinada 24 de desembre a la prematura edat de 46 anys. El seu recés ha estat molt sentit en el món de la rumba catalana i el seu entorn, on era una persona àmpliament estimada per la seva bonhomia, per la seva humilitat i per unes habilitats musicals úniques que l’havien dut a actuar amb infinitat d’artistes i bandes.

Des de FORCAT, entitat de la qual El Tarragona era membre, lamentem profundament la pèrdua d’aquest percussionista i rumbero de referència, i expressem el nostre condol a la família i els amics.

També plorem el traspàs de Juan Castellón, El Noi, històric rumbero del barri d’Hostafrancs, que ens deixà el passat 19 de desembre, coincidint amb la segona Diada de la Rumba de FORCAT.

Un fortuït accident domèstic provocà la mort sobtada de Ricardo Batista pare, que havia estat un dels responsables de la connexió de la rumba catalana gitana amb l’escena salsera barcelonina dels anys 70 i 80, en la qual participà, per després associar-se amb el Gato Pérez i esperonar noves generacions de músics gitanos i paios. De fet, fou el protagonista principal de la introducció de les pailes o timbals a la rumba catalana. Sol·licitat per artistes de primera fila i incondicional de les orquestres gitanes de boda, El Tarragona es convertí en un percussionista de referència per als músics de rumba, de salsa i d’altres estils afins. La seva brillant carrera començà al seu pis de la Plaça Rius i Taulet, al barri de Gràcia, on comptant amb la paciència dels veïns assajava obstinadament els tocs de percussió llatina i rumbera dels discs que li arriben a les mans. Avui el seu llegat l’encarna el seu fill Ricardito, “El Tarragona Jr”, també reconegut percussionista rumbero, membre de la formació Papawa.

Nasqué el 28 d'agost de 1964 a Tarragona, ciutat que li valgué el renom pel qual se’l coneixia, però la seva família es traslladà ben aviat al barri de Gràcia de Barcelona, on es crià. Des de petit ja actuava amb el seu pare en diferents locals de Tarragona i de ben jove s'aventurà en diferents bandes de salsa de la ciutat de Barcelona, com La Sonora Catalana o Pernil Latino, amb les quals s'inicià a la percussió llatina. En aquella època refusà una oferta per formar part de l'orquestra americana de Tito Puente, que el va veure actuar a Barcelona. Al costat de Mario “Mayito” Fernández, un veterà i expert pianista cubà resident a Barcelona, fundaren Salsa Gitana i també formà part del combo d'aquell, protagonitzant el primer encreuament explícit entre la rumba i la salsa. Als anys 80 participà de l'estol del Gato Pérez, acompanyant-lo i també formant la banda Estrellas de Gracia, juntament amb el seu compare Manolo González “Patata”, entre d'altres, la qual obrí les portes a futures aliances entre músics llatins, gitanos i paios catalans, aventurant fórmules musicals que després heretarien formacions com Sabor de Gracia o Son como Son. Amb el ressorgiment olímpic, el Tarragona passà a formar part de la banda titular de la renovada onada rumbera, col·laborant en els discs de Rumbeat, Peret, Chipén, Los Amaya, Joel i Ramonet. A mitjans dels 90, fundà les formacions Rumbaketumba, enregistrant el disc “Gitano Catalán” (Discmedi, 1995), i Calle La Cera, amb un treball homònim (1995). A més a més, al llarg de la seva carrera fou requerit a l’estudi per artistes com Moncho, Manzanita, Parrita, Joan Manuel Serrat, Los Chunguitos, Raimundo Amador o Paco Aguilera, i col·laborà en directe amb Tete Montoliu, la Big Band de Jazz de Barcelona, NG la Banda, El Gran Combo de Puerto Rico, entre d'altres. Darrerament havia participat en la formació rumbera Papawa, especialment en el seu primer disc “Tiene la llave” (Nuevos Medios, 2008), i també havia reconstituït la ja mítica formació Estrellas de Gracia, essent músic titular en moltes bodes i festes privades gitanes, de la mà de Pedrito i Kiki Maya o Los Sinay, entre d’altres.


Per la seva part, Juan Castellón “El Noi”, germà de José Castellón (marit i productor de Dolores Vargas “La Terremoto”) fou un dels artistes destacats de la discogràfica Discophon durant els anys 70, conformant les primeres generacions de rumberos catalans. Va editar 9 singles i un LP entre 1973 i 1975. Amb les seves produccions, fou el primer rumbero català en introduir les sonoritats salseres de la Fania al nostre país.

Temes com “Lerelerele” o “Maria Antonia” són una bona prova d’això. El Noi es crià al barri d’Hostafrancs, tot i que anys més tard es traslladà a València, on morí.


Des de l’associació Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), de la qual El Tarragona era membre actiu des de feia més d’un any, ens fem ressò de la pèrdua d’aquests dos personatges cabdals per a la història del gènere, i lamentem profundament el seu traspàs, alhora que expressem públicament el nostre condol a les respectives famílies i els amics. Avancem també que tan bon punt sigui possible la nostra associació impulsarà gestos i accions per al record, homenatge i reconeixement de les seves figures. Malgrat aquesta incalculable pèrdua, esperem que els tocs obstinats del Tarragona continuïn ressonant al cor del barri de Gràcia i al cor dels rumberos catalans d’arreu, que ens reclamem hereus del seu llegat.



VIDEO

"Estrellas de Gràcia" interpreten "Kikilibu" de Changó





AUDIO


Ricardo “Tarragona” cantant el tema “La Flaca” d’Agustín Abellán “Chango” al disc “Tiene la llave” de Papawa (Nuevos Medios, 2008)

"El Noi" cantant "Don Rilet al disc “El Ventilador. 25 Rumba catalana hits” (K Industria Cultural, 2002)




BIOGRAFIA

Biografia de Ricardo “Tarragona” escrita per Carles Closa “Txarly Brown” i inclosa en el llibret del disc “Tiene la llave” de Papawa (Nuevos Medios, 2008):

“Este prodigio gitano, nació el 28 de agosto de 1964 en Tarragona y se crió en la plaça Rius i Taulet de Gràcia. Inicia su andadura musical en los 70s con La Sonora Catalana y hasta hoy una lista inabarcable de solistas y orquestas se lo disputan. De La Sonora pasó a Pernil Latino con los que grabó su segundo Lp "Marta La Reina" (Edigsa, 1981).

Durante una de las actuaciones regulares de Pernil Latino en el salón Cibeles de la calle Còrsega, apareció en la sala el legendario Tito Puente acompañado por Ramoncito (el percusionista cubano de de Ramoncito y su Salsa) y Alejandra del Río (la mujer de Mayito Fernández). Tito era un devoto adorador de la Virgen negra de Montserrat. Asombrado por el talento de Ricardo inmediatamente le propuso ingresar en su orquesta americana. Por suerte o por desgracia, la madre de Ricardo lo tuvo claro y no le dejó marchar con tan sólo 15 años. La leyenda del prodigioso percusionista gitano no hacía más que empezar. Poco después se unió a él otro ilustre músico afrocaribeño, el ya mencionado Mario "Mayito" -la araña negra- Fernández, ex pianista de Tito Rodríguez y Rafael Cortijo y residente en la Ciudad Condal, quién más tarde enseñó a tumbar a los gitanos catalanes. Con él, Ricardo fundó su primer combo cubano-gitano, Salsa Gitana, con los que grabó el mítico cassette "Salsa Gitana" (Cantera 7, Dry Records, 1981) y también el disco "Mayito Fernández y su Salsa Picante". Hoy todos los eruditos rumberos hablan de esa primera cinta como el punto de unión entre la rumba catalana y la salsa. Prosigue su carrera en los 80s como músico en directo y grabando con Manzanita, Parrita y Currichi hasta que cae en las zarpas de Gato Pérez.

A finales de la década forma su segundo combo rumbero estable, Estrellas de Gràcia, banda de acompañamiento de Gato Pérez en su última etapa, quien les produce su único Lp "Sangre" (GBBD, PDI, 1988) otro disco de culto cuyo tema "Vivo" aparece años después en la banda sonora del film "Un Negro Con Un Saxo" (Francesc Bellmunt, 1996). Estrellas son la primera formación de gitanos rumberos de Gràcia que publica un disco de rumba en el que se demuestra que, a diferencia de los gitanos del Portal, a los de Gràcia siempre les ha gustado mucho más la salsa que hurgar en las raíces de la rumba. Ricardo también participó junto al Pescailla en el legendario concierto de las fiestas de la Merçè de 1987 urdido por Gato Pérez en la plaça Sant Jaume cuyo irrepetible cartel fue Pescailla, onclo Polla, Chipén y Gato Pérez con Estrellas de Gràcia como "backing band".

Llegan los 90s y Tarragona junto a Petitet conforman la columna vertebral rítmica del resurgir de la rumba catalana colaborando en los discos y directos de Rumbeat, Peret, Chipén, Los Amaya, Joel, Ramonet y toda la escudería del recién creado subsello de PDI, Rumbasa. Sello dirigido por Peret que dio cobijo a todos los gitanos catalanes durante el fogonazo rumbero de los 90s.

No acaba aquí su currículo. En estudio ha grabado además con Moncho, Joan Manuel Serrat, Los Chunguitos, Raimundo Amador, Paco Aguilera, Azuquita y su Melao, Serafín Zubiri, Naima (la mujer de Parrita), el Chino (Arte 4), etc... Y en directo ha colaborado con Tete Montoliu, la Big Band de Jazz de Barcelona, NG la Banda y también El Gran Combo de Puerto Rico de los que fue músico invitado en una de sus actuaciones en el Festival del Grec que se celebra Poble Espanyol de Barcelona. En 1996 participa en la banda sonora del film de Mar Targarona "Muere Mi Vida". Uno de sus últimos proyectos musicales junto a su inseparable Manolo González "Papata" (desde tiempos de Salsa Gitana) fue Rumba Ketumba, que edita el fallido disco "Gitano Catalán" (Disc Medi, 1995) con abusivo uso de sintetizadores. Con Patata también estuvo en la formación Clave y Compás con los que llegó a tocar en Helsinki, Oslo y Amsterdam. En resumen, Ricardo Tarragona padre, es ya hoy una figura mítica en la rumba catalana por su huella en toda su historia. La primera generación empezó a destacar en los 60s con Peret, Los Amaya, Chacho, Pescailla, El Noi, Chango, Los Chavós, Enriquet y Ramonet. Ricardo no participó de ella principalmente por edad. El recambio generacional llegó a finales de los 70s con la retirada de Peret y la aparición de Gato Pérez, Chipén, Salsa Gitana, Estrellas de Gràcia y Tobago. Los 90s trajeron la tercera hornada con Gipsy Kings, Los Manolos, Ai Ai Ai y la recuperación de Peret, Los Amaya, Chipén, etc. Ricardo fue uno de los activistas musicales más destacados de los 80s y en los 90s como músico. Su crédito sigue intacto y hoy por hoy el respeto que infunde a cualquier conocedor del género no tiene comparación. En el año 2007 participó en la grabación del disco de Papawa "Tiene la Llave" donde interpreta dos temas y en 2009 reformo y reunió Estrellas de Gràcia por enésima vez"







 

 

Notícies de FORCAT | FORCAT als mitjans | Actes i activitats | Actualitat rumbera
Foment de la Rumba Catalana | info_a@forcat.org
manteniment web: WEBfine
Les fotografies d'Ŕlex Carmona apareixen per cortesia de l'autor | alexcarmona.smugmug.com